EL PSC DIU NO AL POLIGON INDUSTRIAL DE CAN MARGARIT

En la Junta de Portaveus prèvia a la celebració d’aquest Ple, l’Alcalde va comunicar a la resta de grups, la posició de l’equip de govern respecte al Pla Parcial de Can Margarit:

En resum, s’admet la implantació d’una única indústria a la zona, que sembla ser seria Industrias Llamas, amb una superfície edificada de 35.000m² aproximadament i amb petites modificacions en quant a la vialitat prevista (sembla ser incorporant un únic vial d’accés a l’àmbit, sense sortida diferenciada).

¿AQUESTA PROPOSTA JA ÉS DEFINITIVA?

El grup del PSC vol deixar constància, en relació a aquest tema, en primer lloc, el seu desacord amb el procediment seguit per l’equip de govern després de l’adopció de l’acord de suspensió de llicències de juliol de 2001.

En segon lloc, perquè l’equip de govern no ha facilitat la participació, com a mínim dels grups polítics municipals que representen més del 45% dels vots emesos en les darreres eleccions. Aquest tema es prou important pequè la decisió que s’adopti no sigui una decisió unilateral de l’equip de govern. És realment criticable, com ja li vam dir en la Junta de Portaveus, que els regidors d’aquest Ajuntament s’ens informi sobre la decisió de l’equip de govern i del projecte que s’està discutint, desprès de que el mateix es conegui de forma pública i quan les condicons ja estan discutides.


Obviant aquestes qüestions, el grup del PSC vol manifestar obertament i una vegada coneguda la decisió de l’equip de govern, la seva opinió sobre els aspectes de fons d’aquest tema.

De forma breu volem dir, que malgrat les contraprestacions que s’ofereixin pel desenvolupament industrial de la zona de Can Margarit, el nostre grup s’oposa a la teoria de l’equip de govern, manifestada literalment pel Sr Alcalde de que en aquest tema accepta “d’entre les males solucions la meny dolenta”.

El PSC de Bigues i Riells escull i defensarà la solució bona, la millor per Can Margarit i pel municipi i pensem que aquesta només pot ser la de la seva desclassificació com a sòl urbanitzable industrial, pels següents motius:

1.- EL GRUP DEL PSC DEFENSA EL VALOR ECOLÒGIC DE CAN MARGARIT.

El Sòl classificat com a urbanitzable industrial té una alt valor ecològic i mediambiental. De la pròpia pre-diagnosi de l’Agenda XXI de la Vall del Tenes i l’Ametlla del Vallès es desprèn de forma literal:

Apartat 8.3.2 “Impactes Reals o potencials del riu Tenes” “Planejament: Riells del Fai i Bigues”:

“Entre Riells del Fai i Bigues hi ha, al marge esquerre, un tros de sòl urbanitzable programat industrial, no costruït. Aigües avall les urbanitzacions i polígons comencen a envair la llera. S’HAURIA DE REQUALIFICAR COM A SÒL NO URBANITZABLE”.

En l’estudi d’impacte ambiental elaborat es diu expressament:

“s’aconsella mesures correctores respecte a la pèrdua de sòl, la preservació del pas de fauna del Torrent del Quirze o la protecció del paisatge. Especialment s’aconsella la protecció de l’espai del torrent, considerat com a PASSADÍS ECOLÒGIC”.

Crec que cal recordar la indispensable necessitat dels Corredors biològics com els espais necessaris perquè la fauna es pugui moure entre els diferents espais naturals. És necessari conservar i potenciar la connectivitat entre els diferents espais naturals com són els parcs Naturals, els aiguamolls, els ecosistemes fluvials, conervació de boscos de ribera, els rius, millorant la qualitat de les seves aigües, torrents, rieres i totes les zones agrícoles.

Cal evitar, quan és possible, i en aquest supòsit creiem que ho és, que el desenvolupament de polígons industrials o zones residencials facin desapareixer zones agrícoles o forestals que tinguin un valor ecològic o natural.

Ens resulta increible que amb les dades que actualment tenim al nostre abast, sobretot pel que respecte a la pre-diagnosi de la Auditoria de la Vall del Tenes citada, aquest equip de govern es plantegi, sense esperar ni com a mínim, fins que s’adoptin les conclusions de la mateixa, tirar endavant un projecte les conseqüències del qual seran irreparables en un futur.

2.- EL DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL S’HA DE FER EN LES ZONES ADIENTS PER ACOLLIR ÚS INDUSTRIAL

L’anteriorment exposat no vol dir que el grup municipal del PSC estigui en contra del desenvolupament econòmic i industrial del municipi i, en particular que es pugui instal.lar en el mateix una indústria com Industries Llamas, que pugui aportar riquesa económica i desenvolupament social a Bigues i Riells del Fai.

Aquest desenvolupament, però, s’ha de fer en les zones més adequades del municipi i en cap cas creiem que Can Margarit ho pugui ser. El desenvolupament econòmic en cap cas es pot donar en detriment de la sostenibilitat ambiental.

D’entrada, sense deixar de banda altres alternatives i a falta d’un estudi més acurat sobre el tema, es considera que la zona industrial del Rieral de Can Barri no està actualment esgotada.

En efecte, de l’informe encarregat es desprèn (pàg13) que:

- La superfície total del polígon és de 28’0191 Ha.
- L’aprofitament d’ús industrial és de 22’3976 Ha.
- Sòl edificat en l’actualitat en ús industrial 8,90 Ha.

Per tant, resten més 13 Ha. Perquè quedi esgotat.

Cal considerar que la total superfície de la zona industrial de Can Margarit és de 9’9417 Ha. I que l’aprofitament de sòl industrial és de 3’577ha, menor que l’espai que queda lliure al Polígon de Can Barri, repetim, en base a les dades que consten en el propi informe emés.

En relació a l’aprofitament de sòl industrial a Can Margarit que, com s’ha dit a les Normes és de 3’577Ha. Només destacar que es manté idèntic amb la proposta actual de l’equip de govern. Només s’instal.larà una fàbrica peró l’aprofitament de sòl industrial serà idèntic que el que estableixen les Normes Subsidiàries.

3.- ALTERNATIVES ÚS INDUSTRIAL CAN MARGARIT

Per últim, el nostre grup vol manifestar que la zona de Can Margarit pot tenir altres destins o usos que permetin compatibilitzar els seus valors ecológics amb les necessitats d’aprofitament de la mateixa. Només farem esment a la possibilitat de la formació dels Plans Especials d’Interés Natural que permeten el desenvolupament sostenible de zones amb aquestes qualificacions, mitjançant l’aprofitament d’usos agrícoles, forestals, turístics...

Cal només tenir sentit comú, iniciativa i imaginació, cal que no ens conformem amb la “solució menys dolenta entre les dolentes”, cal que busquem i escollim l’alterantiva millor entre les bones.