logotipo

Objectiu:
Descobrir el fet que, ara per ara, la fam al món és una qüestió d'insolidaritat i d'injustícia i no un problema de manca d'aliments. Viure d'alguna manera la injusta distribució de la riquesa.

Material:
Tot el necessari per preparar un dinar (o bé un sopar, un berenar o un aperitiu) que serà una mica injust... Al llibre de l'alumne hi ha uns textos complementaris per utilitzar amb els nois i noies més grans.

Preparació:
Calen targes de quatre colors; de dos d'aquests colors n'hi ha d'haver el doble que dels altres dos. Es preparen quatre taules, cada una d'un dels colors de les targes. La taula d'un dels colors poc nombrosos es para amb dos plats per persona, coberts, gots, tovallons, algun detall (flors, un cassette amb música...), aperitius, pa i refrescos. L'altra taula d'un dels colors poc nombrosos es para amb dos plats de plàstic per persona, coberts i gots de plàstic, tovallons, pa i refrescos, però sense detalls. Les dues taules han de tenir estovalles i tantes cadires com comensals. Les taules dels colors més nombrosos es paren amb pocs plats i coberts de plàstic sense col·locar, alguns gots i gerres d'aigua. Aquestes taules no han de tenir estovalles i menys cadires que comensals. Alguns hauran d'estar-se drets. (La manca de cadires, estovalles, plats, gots, etc. simbolitza la falta d'infrastructures i serveis socials i no l'excés de població del Tercer Món; aquest tema s'ha de matisar molt.)
S'explica als participants que en entrar a la sala rebran una tarja. Hauran de situar-se a la taula que sigui del mateix color que la seva tarja.

Desenvolupament:
Un cop situat tothom, es reparteixen els aliments, sempre de manera desigual. Si és un dinar o un sopar, als comensals de les taules poc nombroses se'ls dóna un primer i segon plat. A les altres dues se'ls serveix només arròs blanc. Si es traca d'un aperitiu, es pot servir a les dues primeres taules trossets de truita de patates, de formatge, d'embotits, etc., mentre que a les altres dues taules unes bossetes de pipes i blat de moro torrat.
Si encara no hi ha hagut prou xivarri, podeu passar a les postres i, després de passejar-les per tota la sala, portar-les a les dues primeres taules amb algunes coses especials: gelats. dolços, caramels...
Si sobra menjar d'alguna taula, es pot posar el cubell de les escombraries al mig de la sala i buidar-hi ostentosament els plats davant de tothom.
Convé que a més de l'animador que dirigeixi la dinàmica hi hagi com a mínim un animador més a cada taula. No s'ha d'impedir que sorgeixi el conflicte, però si el joc s'escapa de les mans cal parar-lo.

Avaluació/posada en comú:
Segons com hagin anat les coses, abans d'iniciar l'avaluació estaria bé fer algun exercici de relaxació. L'avaluació pot començar amb una roda d'intervencions. sense entrar encara en debats. Així, els qui vulguin podran expressar com s'han sentit. Després, els observadors hauran d'explicar breument i sense fer valoracions el que ha passat a cada grup i en general. Si s'ha hagut de parar el joc cal treure'n conclusions: aquest fet, reprodueix o recorda algun element de la realitat social?
Algunes qüestions per a la posada en comú poden ser aquestes: tot això us recorda alguna cosa? Té alguna semblança amb la realitat? Podeu imaginar com se senten les persones que viuen aquesta situació quotidianament? Per què passen aquestes coses? Hi ha solucions? Què hi podem fer nosaltres?
Els textos complementaris poden plantejar als nois i noies nombrosos dubtes i interrogants. La lectura i comentari en grup pot conduir a un major aprofundiment del diàleg i a una descoberta i posada en qüestió d'altres mites, estereotips o idees preconcebudes que sovint considerem com a veritats indiscutibles sense pensar-ho dos cops.

Font: Haaken Wall. Organisme Suec de Desenvolupament Internacional.

Objectiu:
Analitzar un fet de la realitat del Tercer Món tot imaginant l'abans i el després de l'esdeveniment. Expressar-ho mitjançant una activitat plàstica. Valorar actituds i prejudicis. Material: Fang, draps, estris de modelar, pintures i pinzells, vernís.

Desenvolupament:
Mitjançant imatges (per exemple de les cultures precolombines) expliquem als nois i noies què és un relleu i com en certes cultures feia la funció de diari de l'època, on es narraven fets i gestes importants utilitzant un llenguatge diferent al de l'escriptura.
A continuació es fan els relleus (mireu el llibre de l'alumne). Un cop realitzats, es poden penjar a la classe. Per fer-ho, els encolarem a sobre d'un tàblex amb un ganxo per penjar-lo.

Posada en comú:
Es pot debatre per què un alumne ha triat un determinat esdeveniment i no un altre o què s'ha volgut expressar amb l'abans i el després. Aquesta discussió permetrà a l'animador veure el nivell de coneixement que hi ha entre l'alumnat de la problemàtica del Sud, quines són les actituds, els prejudicis i les prioritats dels nois i noies, etc.
Aquesta activitat, feta abans i després de treballar a fons el tema del desequilibri Nord-Sud, permet avaluar com evoluciona la resposta dels participants.

Font: Mans Unides.

Objectiu:
Arribar a una major comprensió de les dificultats per sobreviure en una realitat caracteritzada per l'atur i la desprotecció social. Viure la impotència davant d'una situació de pobresa estructural.
L'activitat consisteix a reproduir la difícil lluita quotidiana d'una família que, per subsistir, es dedica a una activitat marginal com ara fabricar bosses de paper amb revistes i diaris vells (mireu el llibre de l'alumne).

Participants:
De 10 a 35 en grups de 4 o 5 jugadors (cada grup representa una família). L'animador pot fer el paper de comerciant.

Material:
Una sala gran. Cada grup necessita una taula gran o un bon tros del terra. Fitxes per pagar als grups les bosses fabricades. Molt de paper (revistes o diaris vells) d'un format aproximat de 30 x 42 cm. Un pot de goma d'enganxar per a cada grup.

Avaluació:
A partir de la informació que conté el full de treball que hi ha al llibre de l'alumne es pot calcular fins on arriba el poder adquisitiu de la família que el grup representa. Amb una feina així, ¿pot una família guanyar els diners necessaris per pagar el que cal per viure amb dignitat? Quantes hores diàries hauria de treballar?
Per fer més complexa i real la situació, l'educador pot assignar a cada grup una circumstància concreta que requereixi fer estalvis:

Objectiu:
Arribar a una major comprensió dels processos de producció i del sistema d'intercanvis comercials entre el Nord i el Sud. Viure la impotència davant d'una situació d'injustícia estructural.

Desenvolupament:
Cada equip ha d'intentar fabricar el màxim nombre possible de cubs de cartolina de 8 cm d'aresta. Les arestes s'han d'enganxar amb cinta adhesiva. L'educador no acceptarà cubs que no estiguin perfectament acabats. L'equip que més cubs faci serà el guanyador.
Els participants actius han de ser 24 com a màxim. La resta faran el paper d'observadors. La durada del joc dependrà de l'edat i el nombre de participants, amb un mínim de 30 minuts per a la fabricació de cubs.
Cal una sala gran, 4 taules i cadires per als participants. Convé que les taules estiguin separades.
Es designen els participants actius i es divideixen en 4 equips iguals. Encara que no es digui, representaran 4 països: els equips 1 i 2 gaudiran dels privilegis dels països del Nord i els equips 3 i 4 seran els representants dels països del Sud.
Sense explicar què simbolitzen els diferents tipus de material, es lliura a cada equip el següent:

Material:

Un cop lliurat el material als equips, i abans de començar, es donen les instruccions i es marca quant temps durarà el joc. Convé repartir els observadors en 4 grups a fi que cada un observi un equip concret.

Avaluació - posada en comú:
L'educador haurà d'anar apuntant a la pissarra quants cubs va fent cada equip. En acabar el temps anunciarà els resultats.
S'analitza com s'han sentit els perdedors i quines creuen que han estat les causes del seu fracàs.
S'adreça una pregunta semblant als guanyadors, com s'han sentit i per què creuen que han guanyat.
Els observadors, llavors, resumeixen el que han vist en el decurs de la dinàmica i analitzen els resultats des del seu punt de vista.
Es planteja en quin aspecte o aspectes s'ha reproduït la situació internacional i quin significat té cada un dels materials. Quin ha estat l'element més decisiu?

Fenòmens més corrents que s'esdevenen:
La lluita principal se centra en les tisores. Els que les posseeixen no les volen canviar per res i menyspreen els que no les tenen. Es pot remarcar que aquest és el fenomen que s'esdevé entre els països amb tecnologia i els països que no en tenen.
Aquells que posseeixen tecnologia (tisores), coneixements (regles i llapis) i molta mà d'obra qualificada (cinta adhesiva) són els que surten guanyant en nombre i en perfecció dels cubs. Aquest fet palesa com la pobresa del Sud prové, en gran part, de l'egoisme dels països desenvolupats, que no volen compartir els seus recursos.
Pot passar que fins i tot hi hagi baralles entre els equips, símbol clar de les guerres que s'organitzen causa de les primeres matèries i la tecnologia. També pot haver-hi problemes dins dels equips, símbol d'inestabilitat política interna, en posar en qüestió la capacitat del propi delegat per dirigir les negociacions.
És curiós comprovar com els que posseeixen tecnologia, coneixements i molta mà d'obra qualificada imposen els preus als altres. Preus prou alts, que fan impossible que els pobres progressin malgrat la seva capacitat de treball i la gran quantitat de primeres matèries (cartolines) que tenen. Això és l'exponent de les injustes relacions econòmiques internacionals.
Fins i tot pot passar que, quan un equip veu que guanya i queda poc temps de joc, monopolitzi les primeres matèries per tal d'impedir que els potencials competidors puguin continuar produint. La conclusió és evident respecte de la política econòmica d'alguns països i l'actuació de certes grans companyies.

Font: Intermón

Origen:

Tipo de juego:
No competitivo de cambio de rol.

Materiales:
Una zapatilla y siete piedras o Law.

Reglas:
Se apilan las siete piedras. A siete pasos de distancia de una línea trazada en el suelo. Los jugadores se dividen en dos equipos, uno será el atacante y el otro el defensor. El primer jugador del equipo atacante lanza el zapato desde la línea tratando de derribar, una de las piedras de la torre. Si no lo consigue lanza otro jugador de su equipo y así sucesivamente hasta que todos hayan fallado. En este caso ambos grupos intercambian sus papeles.
Si un jugador del equipo atacante logra derribar algún taco de la torre, todos salen corriendo. El primer jugador atacante que se hace con el zapato grita: "¡Sbet!" ("¡Alto!") y todos se detienen, entonces lanza el zapato contra algún jugador del otro equipo el cual no puede moverse. Si le da, ambos grupos intercambian sus papeles; en caso contrario, el juego se reinicia de la misma manera.

Fuente: J. Granda, R. Domínguez y S. El Quariachi: "Juegos populares de la cultura bereber "

Preparació de l'activitat:
Es tracta de muntar cinc botigues amb diversos tipus de productes i amb diferents nivells de preus. La quantitat d'articles també variarà: de les coses més cares n'hi haurà menys quantitat i al revés.

Es fa una rotllana i un/a es posa al mig. La persona que està al mig dóna voltes, després es para i assenyala algú.
El que ha assenyalat es té d'ajupir i els que estan al seu costat han de dir el nom de la persona que tenen més a prop del que s'ha ajupit.
El que digui el nom més tard o no el digui queda eliminat i s'ha d'estirar de panxa enlaire.
Així fins que només quedi una persona sense comptar la que queda al mig. La que quedi és la guanyadora.

En diferents cartolines es dibuixen (o s'hi enganxen fotocòpies) de varis personages que tinguin parella i que siguin coneguts, per exemple Zipi i Zape, Asterix i Obelix, Pujol i Frerrusola, el gras i el prim, alguna parelleta de l'esplai..
Llavors es posa tothom en rodona mirant el centre, i passant per fora la rotllana es va penjant un personatge a l'esquena de cada nen/a.
Ja pot començar el joc que consisteix en trobar la seva parella, però és clar, primer han de saber que són ells. Per això, han d'anar fent preguntes als seus companys que només poden respondre amb un sí o no. Es farà que sí amb un petó a la galta i no amb un pessic al nas.

És un joc d'interior. Es tracta de fer dues fileres, l'una al davant de l'altra. L'equip A, per exemple, es pensa una colla de sentiments (4 o 5), igualment fa l'equip B.
Comença l'A, amb gestos, carícies,... mai parlant, a expressar i fer entendre al jugador que té al davant de l'equip B el primer sentiment que han triat l'equip A. L'equip B, evidentment, tindrà els ulls tancats. Així, es van tornant l'A i el B fins que s'acaben tots els sentiments.
Hi poden haver moltes variants, fer-ho amb mímica i que es pugui mirar (home!) o fer entendre qualsevol altra cosa que us imagineu.
La puntuació és difícil, guanya el millor.

Un animador que opta pel PLEC