|
Fa uns dies, a l'autobús, vaig sentir una conversa entre un noi
i el seu avi, un d'aquells als que els hi agrada explicar batalletes.
El que vaig sentir va ser això:
- Jo he estat en alguns dels judicis més importants del món-
va dir l'avi.
- Doncs explica-me'n algun, que avui hi ha un trànsit de por- contestà
el noiet.
- Doncs bé, quan jo era jove (d'això segur que en feia molts
i molts anys) vaig anar a un al que hi havia tres acusats, però
només un era el culpable.
- Qui eren els acusats? -preguntà el noi
- Qui eren? No recordo qui eren però recordo que n'hi havia tres...
- I què va passar al judici? - va dir el noi
- Doncs que els acusats van declarar- respongué el avi.
- Sí, però, què van declarar? -el noi ja començava
a posar-se nerviós.
- Doncs no recordo que van declarar... -digué pensatiu l'avi.
- Ja comencem avi; és que mai te'n recordes... - és queixà
el noi.
- Espera, home. Recordo que el primer acusat va acusar el segon o al tercer
acusat, però no recordo ben bé a qui... - respongué
l'avi.
- I el segon acusat? -preguntà el noi.
- D'això si que me'n recordo perquè va ser una sorpresa
per a tots, i quina sorpresa... -digué l'avi.
- Però, què va dir? -suplicà el noi.
- Ah, sí. Va dir que el culpable era ell. -respongué l'avi.
- Caram ¡ I aleshores, què va dir el tercer acusat? -preguntà
el noi
- Què que va dir el tercer acusat?; ara no em recordo bé
de què va dir però va acusar-se a ell mateix o al segon
acusat. -digué l'avi.
- Però, a veure, sabien els dos acusats innocents qui era el culpable?
- preguntà el noi impacient.
- Sí, tots els acusats sabien qui era el culpable.-
- Per tant, algun dels acusats va mentir i algun va dir la veritat, oi?
Recordes qui va mentir i qui va dir la veritat? -va preguntar el noi.
- Recordo que el culpable va mentir. I pel que fa als innocents, recordo
que o bé un dels dos va dir la veritat..., o potser l'altre...,
o potser tots dos....Ostres! no me'n recordo. -va contestar l'avi.
- Avi ets un cas. Sempre fas el mateix. Ara no sé qui era el culpable.
-digué el noi.
- És que quan la memòria falla... .Però em sembla
que si ets una mica espavilat i recordes tot el que t'he dit podràs
descobrir qui era el culpable.- va dir-li l'avi.
Aleshores em vaig adonar que la memòria de l'avi no fallava sinó
que volia que el seu nét pensés una estona. I no sé
si el nét hi va pensar, però jo si que hi he pensat. I ja
he descobert qui era el culpable. Realment és una mica difícil,
però he passat una estona divertida pensant-hi.
|
.
